dijous, 5 de desembre de 2013

MISSTAGE DE L'ANTIC DIRECTOR GENERAL DE LA UNESCO

Molt honorable Presidenta del Parlament de Catalunya,

Molt agraït per convidar-me a l’acte de commemoració del dia de la UNESCO 2013, que té lloc avui, 15 de novembre, al Palau del Parlament.

El meu reconeixement a la Presidenta de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO, que m’ha escrit en nom d’aquesta extensa i valuosíssima xarxa civil, informant-me sobre las activitats previstes durant la “Setmana UNESCO”.

La UNESCO, un referent, més necessari avui que mai, per a fer possible que “els pobles” –com, en tanta clarividència estableix la Carta de les Nacions Unides- puguin, per fi, “evitar l’horror de la guerra a les generacions futures”.

I per a aquesta transició històrica d’una cultura d’imposició, domini, violència i guerra, a una cultura de conversació, conciliació, aliança i pau, és necessari passar de súbdits silenciosos, obedients i temorosos, a ciutadans plens, que s’expressen i participen. Passar d’espectadors impassibles a actors implicats, compromesos, perseverants.

Ciutadans “lliures i responsables” – con la lluminosa Constitució de la UNESCO defineix, a l’educació - guiats, en el seu comportament quotidià, pels “principis democràtics” de la justícia, igual dignitat, i solidaritat intel·lectual i moral, per a, presencial i virtualment, a través d’una xarxa de xarxes que permeti que el clamor popular arribi a tot arreu, obrir, per la inflexió de la força a la paraula, la nova era, el “nou començament” que descriu la Carta de la Terra.

Sí, la paraula i no la força, la mà estesa i, mai més alçada, ni armada, l’acció conjunta per a una vida digna per a tots.

Parlament, de “parlare”, de parlar.

UNESCO, la veu de la ciutadania que pensa en tots i no en uns quants.

La xarxa civil, la veu del poble per a, constantment, interactuar amb els seus representants.

Miguel Martí i Pol va escriure que “tot està per fer i tot es possible...” però, ¿qui, sinó tots?

Tots plegats, il·luminant l’esdevenir, avui tan ombrívol ...


Federico Mayor
15 de novembre de 2013




Cap comentari:

Publica un comentari